logo punt jove
Cercar grup:
Bedroom
20.04.2017
a l'hotel
22:30h
Entrada lliure

Bedroom

Torna Bedroom, el grup que ha gravat discs dins bungalows, l'artista que ha telonejat a Bill Callahan, la música que ha inspirat Isabel Coixet i altres cineastes o la petita banda de folk d'autor d'Albert Aromir.

En una entrevista de 2012, Aromir explicava que li agrada que passi molt temps entre disc i disc, perquè per a ell cadascun representa una etapa de la vida. Han passat tres anys més fins a la publicació de Llum i carn, el tercer llarga durada de Bedroom

El músic espera, sense pressió, ràfegues d’inspiració, com qui passeja per una platja solitària, a l’hivern, i, dels troncs que les onades dipositen a la sorra, en recull molt de tant en tant un que li agrada.

L’escolta de les noves composicions, cantades a cau d’orella, gronxades, compassades, em suggereix aquesta imatge. I també me la suggereixen les lletres, poblades per boscos, camps, llamps, mars, coves, pobles, fars… Humanitat i natura. Paisatges ancestrals en què s’esdevenen històries senzilles que, com els contes que analitzà Vladimir Prop, amaguen un transfons mitològic: l’allunyament, la prova, el compliment, la transfiguració, el càstig. Cançons que ens mostren una visió del món anterior a la religió i a la ciència, que ens retrotrauen a una època d’encantament davant del cosmos. Cançons, em confessa l’Albert, que sorgeixen de la necessitat de crear un món personal i màgic, un imaginari farcit de nostàlgia, somni, realitat i desig, on poder tornar sempre que un escolti aquestes deu cançons.

La primera —La pineda—, la única del disc escrita conjuntament amb Gerard Armengol (Gran Amant), que també hi posa teclats prog rock i cors, és un cant d’amor reposat, d’aire lliure. La segueix L’amor breu i la cascada, el single del disc, que parla del caràcter caduc de l'amor. És un dels tempos més alegres del disc, un treball de ritmes mitjos-lents, espaiats, entre foscos i serens, que ens manté enganxats cançó a cançó gràcies a la poesia de les seves lletres i a les inacabables connexions i enllaços que hi ha entre totes i cadascuna de les peces.

Sigui la música més fosca o més clara, però, és sempre solemne. Està cantada i tocada en veu baixa (bateries tocades amb escombretes, com als discs anteriors), perquè així encaixa més amb la temàtica onírica de les seves lletres, diu l'Albert. La veu angelical de Núria Muntaner eleva la intensitat en moments puntuals en l’àlbum de Bedroom amb més ús de cors reverberats i llunyans, que sovint ens transporten a llocs humits i embruixats. Com la serra musical de Ricard Marcet, que tan bé encaixa amb el paisatge temàtic de Tren fantasma, o la trompeta de Xavi Tort, que dóna un cert aire a Love a L’home errant i la guineu i tanca el disc amb unes subtils frases de caire quasi medieval a Soldat insensat.


El disc “Llum i carn” és una declaració d'amor (ho són Bosc salat, Camp vermell o Miralls a les nostres coves, una de les perles amagades del disc) i també és denúncia a Un llamp des d'alta mar o Poble del far, una cançó en contra de les cultures aferrades a mentalitats reaccionàries.

Aromir, fidel a un dels seus grans referents, el nord-americà Phil Elverum (Mount Eerie, The Microphones), adopta ja des de les seves primeres maquetes la filosofia DIY, gravant primer a casa (ara vivint a la zona més boscosa de Barcelona, les Planes) tota la maqueta per tenir tot el temps necessari per construir un discurs musical personal i coherent. El disc ha estat seguidament produït i enregistrat al recentment estrenat estudi Caballo Grande (les Corts, Barcelona), on Cristian Pallejà i Ferran Resines treballen sense parar per fer tangible la música de gran part de l'escena indie nacional. Ells dos són també els responsables de gran part dels arranjaments de “Llum i carn”.

L'Albert canta i recita, amb pauses i inflexions de veu que recorden Lambchop, Callahan, Little Wings o fins i tot el mestre Cohen, subratllant cada paraula, cada imatge, cada silenci. No és més eloqüent qui més gesticula ni té més raó qui més crida, i a “Llum i carn” en teniu la prova. Bedroom és com aquella professora que davant del xivarri de la classe manté un silenci tan intens, tan profund, que els nens i nenes finalment acaben fent cas i callant.

Escoltem i callem, doncs, que ja hem parlat massa.

Llorenç Roviras

https://bedroombcn.bandcamp.com/

Fotografies

Concert dels Bedroom de la vint-i-cinquena temporada

Videos


Avís legal - Programació web: Rourets - Disseny web: de-goma